Joan Perelló (Campos, 1953) va publicar els seus primers poemes al volum col·lectiu Temptant l'equilibri (1973) amb Lleonard Muntaner, Damià Pons i Guillem Soler, i a la revista Domini Fosc, de la qual va ser cofundador. Ha publicat els següents llibres de poemes: Sempre trobaré algun dolor (1973), Baf de llavis (1976),Carasses (1997), La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002) i Manual d'ànsia (2005). Ha estat guardonat amb diversos premis literaris: Andreu Roig (poesia), La Colla (narrativa breu), Joan Santamaria (novel·la), Bernat Vidal i Tomàs (poesia) i Josep Maria López-Picó (poesia).