Blasfèmia

Aquesta obra que publiquem ara és el seu primer llibre de poemes, escrit el 1905, quan tenia dèneu anys. Es tracta de nou poemes devastadors que ataquen els ciments de la tradició poètica, cultural i religiosa d´on havia eixit aquest poeta que malgrat morir molt jove, va deixar poemes vibrants com aquest: CANT AL SOL Vindrà el sol, ànima glaçada, i esbandirà els fantasmes del fred; vindrà el déu jovencell i et donarà la flama de la seua sang; la seua sang és càlida i les seues paraules com paraules d?un amant; és el déu de la passió, ell, i la seua passió és pura; la seua passió saltirona com un cabirol i és dolça com la brisa; el xiuxiueig és seré com un perfum, i perfum és la seua paraula. Desplaent és la teua melangia com el campaneig; llòbrecs els teus acords com els de l?orgue; ets tota tristesa, tota pena com la setmana santa: al teu dolor no hi ha passió i el dolor teu és dolor del nirvana. Perquè t?has espantat, ànima afligida ? són fugaços els fantasmes del fred: són com el fum i l?alcohol; estàs èbria, ànima glaçada, i és desplaent la teua olor; la teua olor és com l?olor de les tavernes i les lletanies nocturnes; està cansada com una campana i el pensament del borratxo; és groga com el fullam, tràgica com la tardor; morta com la teua sang, com el cel d?hivern; estàs del tot glaçada, tota afligida, oh llòbrega ànima meua. Mira, ja ve el déu jovencell; als rajos porta la sang i el seu alè és com un conte bíblic; gràcils són els seus passos com els besos d?un matí de primavera; càlid el seu sentiment com un migdia d?estiu vora el mar; el déu jovencell és bo com una mare; els seus llavis són besos i foc és el seu ull; té les mans suaus com un nen i les carícies com una llàgrima de compassió; el seu xiuxiueig és lleuger com la teua esperança. Vindrà el deu jovencell i serà gran el seu triomf: exultaràs, oh ànima llòbrega, i el teu goig serà com el primer amor; enorme esdevindrà la teua esperança com la sement de l?home com els meus llavis càlids cantant el cant al sol.