La narrativa valenciana (1900-1939)

L´absència de narrativa -així com de teatre de pretensions cultes- era un dels dèficits més notoris que havia llegat en herència a les noves generacions la pusil·lànime Renaixença Valenciana. Durant les primeres quatre dècades de segle (1900-1939) els escriptors valencians s´esforçaran per superar el més aviat possible aquest buit literari, d´altra banda imprescindible per a la normalització i eixamplament de la causa renaixentista. Tot aquest procés és l´objectiu del present llibre, on el lector trobarà en l´aclaridora introducció de Vicent Simbor l´anàlisi de tot un difícil procés cap a la normalitat de la narrativa valenciana, des de les passes inicials (1900-1921) al període culminant (1921-1939). Una quarantena d´anys farcits de revistes dedicades a la publicació de contes i novel·letes, d´un estol de ben mediocres prosistes, al costat dels molt més escassos i, per això mateix, valuosos narradors de geni, d´un públic difícil d´assolir, reduït i inconstant. També el lector comprovarà en l´antologia, potser sorprés, l´atractiu d´algunes de les narracions seleccionades injustament oblidades hui en dia, i el motiu de la postergació d´unes altres de benigne oblit. Totes conformen el panorama literari de la narrativa valenciana durant aquelles dècades tan transcendentals.