L´Aperitiu (2ª Part)

LA MORT TRANSCENDENTAL L´any 1902, en els començaments de la meva consciència, vaig presenciar per dues vegades la impressió que una mort transcendental feia en el meu país. La primera fou en l´enterrament del doctor Robert, la segona en l´enterrament de mossèn Cinto. El doctor Robert representava aleshores les primeres forces del catalanisme organitzat, en aquell patriota de les envestides inicials,el destí acumulà uns elements que no eren els de la màgia, sinó els de l´elegància. El poble sentia davant el doctor Robert el respecte que es desprèn de l´elegància moral, de l´elegancia d´acció, de l´elegància de l´austeritat física; el doctor Robert era un gran cavaller, una mica apagat, una mica trist,col.locat en la zona no massa compromesa, no massa decisiva, dels precursos. L´actitud delpoble davant el doctor Robert, més que de passió, va ésser de respecte. Amb mossén Cinto la passió va jugar d´una manera més viva. En mossén Cinto hi havia un plet de dretes i esqueres, i per damunt d´aquest plet la màgia de la poesia, la màgia de la llengua, aquella glòria de la nostra llengua , damunt la qual construíem la nostra ambició política. L´esperit de mossèn Cinto va filtrar-se fins a les últimes capes, va commoure tothom; instintivament el dol va convertir-se en un dol nacional, perquè moltíssims que sentien aquest dol ignoraven la poesia i el drama de mossèn Cinto, no podien comprendre ni remotament la transcendència literària i política d´aquella gran figura. Davant la mort de mossèn Cinto, es produí una ampla, una vastíssima commoció popular, amb tot l´aire d´esdeveniment nacional.