Roda la mola

La poesia en el Baix Aragó de llengua catalana cornenca a finals del segle XIV amb en Guillem Nicolau, i ho fa per la porta gran de la traducció de les Heroides d'Ovidi, amb la modernitat més absoluta dins 1'incipient humanisme aragonés. Són els anys dolcos per a la llengua, que ja fa temps que s'ha independitzat del llatí, i aviat en la lírica leixará l'estil deis trobadors -just abans de tancar el segle naix Ausiás Marc. En aquells temps el rei sabia les llengües dels súbdits -aragones i catalá- i les feia servir en els documents de la cancelleria, a més delllatí. Aragonés icata la hi eren oficials, que diríem ara. Aquesta pax linguarum aviat s'enterboliria amb l'arribada de la monarquia castellana després de Casp, el 1412. Pero en Nicolau, des de Maella a finals del XIV, no en sabia res de la maltempsada que s'acostava. Ell traduía. De la segona meitat del segle XV hi ha algunes noticies sobre poesia religiosa en catalá. Per una part s'ha conservat en la tradició oral l'Oració de Santa Monica, i per l'altra se sap que els Goigs de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja, actualment perduts, encara es p