Tirant lo Blanc

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d´armes i d´amor del seu protagonista, Tirant, al servei d´un bell ideal: alliberar l´imperi Grec, COnstantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament per Vargas Llosa de novel·la total (alhora de cavalleria,, cortesana, militar, eròtica, i en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l´allunya de les novel·les de cavalleria de l´Edat Mitjana; i la seva trama, variada i rica en registres (des del to greu fins a l´humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees dels moment i de tots els temps. Malgrat el seu encant indiscutible, Tirant lo Blanc és una novel·la que fins ara no estava a l´abast de la majoria de lectors potencials d´avui. La llengua -el català del s.XV- i l´extensió -més de vuit-centes pàgines atapeïdes-, juntament amb una bona part del seu estil, preciosament retòric i tan del gust de la seva època, però avui dia clarament anacrònic i pesat, impossibilitaven, de fet, que el lector no especialitzat i, d´una manera particular, el lector jove, hi entrés amb interès i es divertís amb les aventures dels seus personatges. Adreçada precisament a ells, aquesta versió modernitzada, i notòriament abreujada, intenta posar-los a l´abast un text senzill i de fàcil lectura, i alhora fidel, en la mesura que això és possible, al text de Joanot Martorell. Jordi Tiñena (n.1955), llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica, alterna la docència com a professor de llengua i literatura catalana en un institut de batxillerat amb l´edició de textos medievals, com el Viatge al Purgatori de Ramon de Perellós i les adaptacions de clàssics catalans antics: l´anònim Blandín de Cornualla, el Llibre de les dones de Jaume Roig (col. Lectures i Itineraris n.3, Laertes) i el Curial i Güelfa (col. Lectures i Itineraris, n.5, Laertes).